Despr\xe9s de molts anys de lluitar contra l'imperi Sansha, despres de moltes penuries sofertes durant els anys de crua i llarga guerra al front de les incursions del projecte Valhalla... Eidarr va decidir prendre's un descans. Un petit oasis de relax on el seu nou clon pogu\xe9s disfrutar de les petites comoditats que el nou Eden li oferia. Va tornar a trobar el seu gat (o almenys un que se li assemblava).. va tornar a recobrir la consola de la seva nau de polifusta procedent del mercat negre, va crear una copia exacta de la seva antiga "procureer" dins una obsoleta nau de mineria i va disfrutar d'uns mesos de relativa tranquilitat recolectant els enormes blocs de gel del cintur\xf3 d'Afivad.

Res semblava que hagu\xe9s d'interrompre aquella calma tant buscada... per\xf2 un bon d\xeda. un anunci a la hyperxarxa Faceb\xf4rg va cridar-li l'atenci\xf3; es buscaven pilots retirats per a comandar naus de batalla de la classe "typhoon" per a una corporaci\xf3 hispana. Sense pensar-s'ho, Eidar va enivar una sol\xb7licitud per entrar a formar part d'aquesta formidable empresa i tornar a guanyar un bon sou sense dependre de les fluctuacions de mercat del isogen liquid... amb tant mala (o bona) sort que va errar.

Doncs aquest pobre desgraciat, per error, realment va aplicar a una altre corporaci\xf3 molt diferent... MGN nation, corporaci\xf3 liderada pel puny de ferro de la familia Nseri (tots ells negres com el sutge d'una xemaneia centenaria) que van respondre a la seva sol\xb7licitud amb paraules temptadores... el van convencer.

En aquell moment la vida de Eidarr va fer un gir de 165\xba, tot va cambiar... els paradigmes del passat van esdevenir meres anecdotes viscudes per un clon desfassat, el seu m\xf3n ja mai tornaria a ser el mateix. MGNatioon li va donar una visi\xf3 mes amplia, va poder apreciar la magnitud del Nou Eden desde una optica mes allunyada de la bel\xb7ligerancia passada. Va veure nous horitzons, un futur millor i nous companys de viatge. Va descobrir que mai mes tornaria a estar sol... que l'univers no \xe9s tant infinit ni tant fred quan es creua amb els companys adecuats. Per una vegada, en les g\xe8lides tundres espacials, es va sentir com a casa.

Que el d\xe9u de la ratafia ens porti a bon port! perqu\xe9 si per mi ha de ser... cantarem quatre can\xe7ons i anirem directes a l'avern!